franc

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈfɾaŋ/, balear /ˈfɾaŋc/, /ˈfɾaŋk/
Occidental: nord-occidental /ˈfɾaŋ/, valencià /ˈfɾaŋ/, /ˈfɾaŋk/
  • Rimes: -aŋk
  • Etimologia: Del germànic *frank, poble germànic. Per extensió, del poble franc pel fet d'estar exempt de pagar tributs en la Marca Hispànica.

Nom[modifica]

franc m. ‎(plural francs, femení franca)

  1. Poble germànic del Rin inferior que es va establir a la Gàl·lia.
  2. (històric) Europeu, especialment català, en els ports del nord de l’Àfrica i pels escriptors àrabs.
  3. (històric) Expedicionari croat a Grècia i l’Orient, pels escriptors grecs.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

franc m. ‎(plural francs)

  1. Moneda d'origen francès i d'altres estats francòfons.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

franc m. ‎(femení franca, plural masculí francs, plural femení franques)

  1. Relatiu al poble germànic dels francs.
  2. De condició lliure.
  3. (economia) Exempt, lliure.
  4. Obertament sincer.
  5. Sense engany ni artifici.

Compostos i expressions[modifica]

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adverbi[modifica]

franc

  1. francament, obertament

Vegeu també[modifica]