franc
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ˈfɾaŋ/, balear /ˈfɾaŋk/
- Occidental: nord-occidental /ˈfɾaŋ/, valencià /ˈfɾaŋ/, /ˈfɾaŋk/
- Rimes: -aŋk
- Etimologia: Del germànic *frank, poble germànic. Per extensió, del poble franc pel fet d'estar exempt de pagar tributs en la Marca Hispànica.
Nom[modifica]
franc m. (plural francs, femení franca)
- Poble germànic del Rin inferior que es va establir a la Gàl·lia.
- (històric) Europeu, especialment català, en els ports del nord de l’Àfrica i pels escriptors àrabs.
- (històric) Expedicionari croat a Grècia i l’Orient, pels escriptors grecs.
Traduccions[modifica]
Nom[modifica]
franc m. (plural francs)
- Moneda d'origen francès i d'altres estats francòfons.
Traduccions[modifica]
Moneda d'origen francès
Adjectiu[modifica]
franc m. (femení franca, plural masculí francs, plural femení franques)
- Relatiu al poble germànic dels francs.
- De condició lliure.
- (economia) Exempt, lliure.
- Obertament sincer.
- Sense engany ni artifici.
Compostos i expressions[modifica]
Derivats[modifica]
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Adverbi[modifica]
franc
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot