esqueix

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkeʃ/, occidental /esˈkejʃ/

Informal: occidental /asˈkejʃ/

• Rimes: -ejʃ
• Etimologia: De esqueixar, segle XV.
• Anagrama: queixes

Nom

es·queix m. ‎(plural esqueixos)

1. Ruptura de la branca que se'n porta part de l'escorça, i fins del tronc a la què està agafada.
2. Brot que s'arrenca del tronc o de la cama principal d'una planta, per replantar-la i fer noves arrels.
3. Estrip de la roba.
4. esquinç

Variants

• (arcaismes) Esquex, esquéix, esquèx

Traduccions

Ruptura de branca

• Castellà: desgajadura ^(es)

Brot

• Castellà: esqueje ^(es), vástago ^(es), gancho ^(es), cogollo ^(es)
• Francès: jet ^(fr), rejeton ^(fr)

• Italià: germoglio ^(it), rampollo ^(it), bracco ^(it)
• Llatí: surculus ^(la)

Estrip

• Castellà: rasgón ^(es), esgarro ^(es), desgarrón ^(es)

Verb

es·queix

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esqueixar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.