gancho

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈɡan.t͡ʃo/, meridional \ˈɡaŋ.t͡ʃo\

Americà: alt /ˈɡan.t͡ʃ(o)/, baix \ˈɡaŋ.t͡ʃo\, austral /ˈɡan.t͡ʃo/

• Rimes: -antʃo
• Etimologia: Del romandalusí qanğûllu ‎(‘esbarzer, obriülls, branca espinosa’), d’origen preromà, probablement del protocèltic *ganskyos ‎(‘branca, branquilló’). Documentat el 1331, cognat del català ganxo, galaicoportuguès gancho.

Nom

gancho m. ‎(plural ganchos)

1. ganxo

Derivats

• enganchar

Miscel·lània

• Síl·labes: gan·cho (2)
• Heterograma de 6 lletres (acghno)
• Anagrames: chango, changó, gachón

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre gancho