esquinç

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkins/, occidental /esˈkins/

Informal: occidental /asˈkins/

• Rimes: -ins
• Etimologia: De esquinçar, segle XIV. Com a terme mèdic és un calc semàntic del castellà esguince que és manlleu del català.

Nom

esquinç m. ‎(plural esquinços)

1. Obertura feta amb una estirada.
2. (medicina) Torçada d'una articulació o distensió violenta dels lligaments amb lesió sense luxació.

Variants

• esguinç

Sinònims

• (obertura) esgarro, esguell, esqueix, estrip, esvellec, set
• (torçada) distorsió

Descendents

• Castellà: esguince

Traduccions

Obertura feta amb una estirada

• Anglès: tear ^(en), rip ^(en)
• Castellà: rasgón ^(es) m., desgarrón ^(es) m.
• Francès: accroc ^(fr) m., déchirure ^(fr) f.
• Italià: strappo ^(it) m., squarcio ^(it) m.

Torçada d’una articulació

• Alemany: Verstauchung ^(de) f.
• Anglès: sprain ^(en)
• Castellà: esguince ^(es) m.
• Danès: forstuvning ^(da)
• Eslovè: zvin ^(sl) m.
• Finès: nyrjähdys ^(fi)
• Francès: entorse ^(fr) f.
• Grec antic: στρέμμα ^(grc) n. ‎(strémma)
• Italià: slogatura ^(it) f., contorsione ^(it) f.
• Japonès: 捻挫 ^(ja)
• Neerlandès: verstuiking ^(nl)
• Polonès: skręcenie ^(pl) n.
• Portuguès: torcedura ^(pt) f., torção ^(pt) f.
• Rus: растяже́ние ^(ru) n. ‎(rastiajénie)
• Xinès: 扭傷 ^(zh) ‎(扭伤, niǔshāng)

Verb

esquinç

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esquinçar.

Variants

• esquinço, esquince, esquinci

Miscel·lània

• Síl·labes: es·quinç (2)
• Heterograma de 7 lletres (ceinqsu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB