enfortir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱ.furˈti/
	balear /əɱ.foɾˈti/, /əɱ.furˈti/
Occidental:	nord-occidental /eɱ.forˈti/
	valencià /eɱ.foɾˈtiɾ/, /eɱ.foɾˈti/
Informal:	nord-occidental /aɱ.forˈti/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Del prefix en-, fort i la desinència -ir, segle XIII.

Verb

enfortir trans., pron. ‎(pronominal enfortir-se)

1. Fer fort, o més fort.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	enfortir			haver enfortit
gerundi	enfortint			havent enfortit
participi	enfortit, enfortida, enfortits, enfortides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	enforteixo	enforteixes	enforteix	enfortim	enfortiu	enforteixen
	enfortesc						bal
	enforteixi						sept
	enfortisc	enfortixes	enfortix			enfortixen	occ
	enfortixo						n-occ
imperfet	enfortia	enforties	enfortia	enfortíem	enfortíeu	enfortien
passat simple	enfortí	enfortires	enfortí	enfortírem	enfortíreu	enfortiren
futur	enfortiré	enfortiràs	enfortirà	enfortirem	enfortireu	enfortiran
condicional	enfortiria	enfortiries	enfortiria	enfortiríem	enfortiríeu	enfortirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	enforteixi	enforteixis	enforteixi	enfortim	enfortiu	enforteixin
	enfortisca	enfortisques	enfortisca			enfortisquen	occ
	enfortesqui	enfortesquis	enfortesqui	enfortiguem	enfortigueu	enfortesquin	bal
imperfet	enfortís	enfortissis	enfortís	enfortíssim	enfortíssiu	enfortissin
		enfortisses		enfortíssem	enfortísseu	enfortissen
	enfortira	enfortires	enfortira	enfortírem	enfortíreu	enfortiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	enforteix	enforteixi	enfortim	enfortiu	enforteixin
	–		enfortesqui	enfortiguem		enfortesquin	bal
	–	enfortix	enfortisca			enfortisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	enforteix						bal, alg
imperfet	enfortiva	enfortives	enfortiva	enfortívem	enfortíveu	enfortiven	n-occ, alg
	enfortigueva	enfortigueves	enfortigueva	enfortiguévem	enfortiguéveu	enfortigueven	n-occ
passat simple	enfortigué	enfortigueres	enfortigué	enfortiguérem	enfortiguéreu	enfortigueren	bal
condicional	enfortiriva	enfortirives	enfortiriva	enfortirívem	enfortiríveu	enfortiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	enfortixa	enfortixes	enfortixa	enfortisquem	enfortisqueu	enfortixen	n-occ
		enfortixos	enfortixo				n-occ
	enfortesca	enfortesques	enfortesca			enfortesquen	bal
imperfet	enfortigués	enfortiguesses	enfortigués	enfortiguéssem	enfortiguésseu	enfortiguessen
	enfortissi		enfortissi				sept, alg
	enfortiguera	enfortigueres	enfortiguera	enfortiguérem	enfortiguéreu	enfortigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... enfortit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... enfortir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... enfortit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... enfortit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... enfortit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... enfortit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... enfortir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... enfortit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... enfortit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... enfortit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: enforteixo, enforteix, enfortim

Traduccions

Traduccions

• Alemany: verstärken ^(de)
• Anglès: strengthen ^(en)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·tir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

enfortir

1. enfortir

   «Axí con los sarraïns foren enfortits per la paraula del rey de Maylorques, axí volch Déus que ·ls chrestians s' enfortiren e els sarraïns s' anaren aflaquén.» (Jaume I, Llibre dels fets, segle XIII)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	enfortir
gerundi	enfortint
participi	enfortit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	enfortesc	enforteixes	enforteix	enfortim	enfortits	enforteixen
					enfortiu
imperfet	enfortia	enforties	enfortia	enfortíem	enfortíets	enfortien
					enfortíeu
passat simple	enfortí	enfortist	enfortí	enfortírem	enfortist	enfortiren
		enfortires		enfortim	enfortíreu
futur	enfortré	enfortràs	enfortrà	enfortrem	enfortreu	enfortran
condicional	enfortria	enfortries	enfortria	enfortríem	enfortríets	enfortrien
					enfortríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	enfortesca	enfortesques	enfortesca	enfortam	enfortats	enfortesquen
				enfortim	enfortau
					enfortiu
imperfet	enfortís	enfortisses	enfortís	enfortíssem	enfortíssets	enfortissen
	enfortira	enfortires	enfortira	enfortírem	enfortísseu	enfortiren
					enfortírets
					enfortíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	enforteix	enfortesca	enfortam	enfortits	enfortesquen
	–			enfortim	enfortiu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL