enfortiguéssem

Català

Verb

enfortiguéssem

1. (col·loquial) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir

Variants

• enfortiguérem, enfortíssim, enfortíssem, enfortírem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·ti·gués·sem (5)
• Anagrama: triomfeguessen