enfortiu
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /əɱ.furˈtiw/ balear /əɱ.foɾˈtiw/, /əɱ.furˈtiw/ Occidental: /eɱ.foɾˈtiw/
- Rimes: -iw
Verb[modifica]
enfortiu
- segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de enfortir
- segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb enfortir
- segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb enfortir
Variants[modifica]
- [2] enfortigueu, enfortisqueu
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: en·for·tiu (3)
- Heterograma de 8 lletres (efinortu)
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
enfortiu
- segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de enfortir
- segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de enfortir
- segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de enfortir