enfortís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱ.furˈtis/
	balear /əɱ.foɾˈtis/, /əɱ.furˈtis/
Occidental:	/eɱ.foɾˈtis/

• Rimes: -is

Verb

enfortís

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir.

Variants

• [1] enfortigués, enfortissi, enfortiguera, enfortira
• [2] enfortigués, enfortissi, enfortiguera, enfortira

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·tís (3)
• Heterograma de 8 lletres (efinorst)

Català antic

Verb

enfortís

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de enfortir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de enfortir

Variants

• [1] enfortira
• [2] enfortira