enfortigués

Català

Verb

enfortigués

1. (col·loquial) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir
2. (col·loquial) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir

Variants

• [1] enfortissi, enfortiguera, enfortís, enfortira
• [2] enfortissi, enfortiguera, enfortís, enfortira

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·ti·gués (4)