enfortires
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /əɱ.furˈti.ɾəs/ balear /əɱ.foɾˈti.ɾəs/, /əɱ.furˈti.ɾəs/ Occidental: /eɱ.foɾˈti.ɾes/
- Rimes: -iɾes
Verb[modifica]
enfortires
- (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de enfortir
- (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: en·for·ti·res (4)
- Anagrama: enfortir-se
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
enfortires
- segona persona singular (tu) del passat de enfortir
- segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de enfortir
Variants[modifica]
- [1] enfortist
- [2] enfortisses