enfortim
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /əɱ.furˈtim/ balear /əɱ.foɾˈtim/, /əɱ.furˈtim/ Occidental: /eɱ.foɾˈtim/
- Rimes: -im
Verb[modifica]
enfortim
- primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de enfortir
- primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb enfortir
- primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb enfortir
Variants[modifica]
- [2] enfortiguem, enfortisquem
- [3] enfortiguem
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: en·for·tim (3)
- Heterograma de 8 lletres (efimnort)
- Anagrama: triomfen
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
enfortim
- primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de enfortir
- primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de enfortir
- primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de enfortir
- primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de enfortir
Variants[modifica]
- [2] enfortírem
- [3] enfortam
- [4] enfortam