decandir

Català

Oriental:	/də.kənˈdi/
Occidental:	nord-occidental /de.kanˈdi/
	valencià /de.kanˈdiɾ/, /de.kanˈdi/

Rimes: -i(ɾ)
Etimologia: Del prefix de- i candir, del llatí candēre ‎(«esblaqueir-se, empal·lidir»), amb influència de decaure i de càndid, segle XIX.

decandir trans., intr., pron. ‎(pronominal decandir-se)

Perdre força, alegria.
«El desig li augmentava cada dia, i com que sabia que no en podria tastar cap va decandir, i es va anar posant pàl·lida i demacrada.» (Lluís Folch i Soler, Món dels infants en els contes, 2006)
Perdre esplendor.
«Però els honors i l'opulència li van fer abandonar l'estudi; el seu estil va decandir-se i va perdre flexibilitat» (Ciceró, Brutus, Fundació Bernat Metge, 1841)

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	decandir			haver decandit
gerundi	decandint			havent decandit
participi	decandit, decandida, decandits, decandides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	decandeixo	decandeixes	decandeix	decandim	decandiu	decandeixen
	decandesc						bal
	decandeixi						sept
	decandisc	decandixes	decandix			decandixen	occ
	decandixo						n-occ
imperfet	decandia	decandies	decandia	decandíem	decandíeu	decandien
passat simple	decandí	decandires	decandí	decandírem	decandíreu	decandiren
futur	decandiré	decandiràs	decandirà	decandirem	decandireu	decandiran
condicional	decandiria	decandiries	decandiria	decandiríem	decandiríeu	decandirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	decandeixi	decandeixis	decandeixi	decandim	decandiu	decandeixin
	decandisca	decandisques	decandisca			decandisquen	occ
	decandesqui	decandesquis	decandesqui	decandiguem	decandigueu	decandesquin	bal
imperfet	decandís	decandissis	decandís	decandíssim	decandíssiu	decandissin
		decandisses		decandíssem	decandísseu	decandissen
	decandira	decandires	decandira	decandírem	decandíreu	decandiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	decandeix	decandeixi	decandim	decandiu	decandeixin
	–		decandesqui	decandiguem		decandesquin	bal
	–	decandix	decandisca			decandisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... decandit
perfet				havem	haveu		... decandit
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... decandir
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... decandir
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... decandit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... decandit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... decandit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... decandit
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... decandit
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... decandir
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... decandir
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... decandit
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... decandit
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... decandit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... decandit
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... decandit