decandir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/də.kənˈdi/
Occidental:	nord-occidental /de.kanˈdi/
	valencià /de.kanˈdiɾ/, /de.kanˈdi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Del prefix de- i el llatí candēre ‎(«migrar-se»), segle XIX.

Verb

decandir trans., intr., pron. ‎(pronominal decandir-se)

1. Perdre força, alegria.

   «El desig li augmentava cada dia, i com que sabia que no en podria tastar cap va decandir, i es va anar posant pàl·lida i demacrada.» (Lluís Folch i Soler, Món dels infants en els contes, 2006)

2. Perdre esplendor.

   «Però els honors i l'opulència li van fer abandonar l'estudi; el seu estil va decandir-se i va perdre flexibilitat» (Ciceró, Brutus, Fundació Bernat Metge, 1841)

Conjugació

    Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	decandir			haver decandit
Gerundi	decandint			havent decandit
Participis	decandit, decandida, decandits, decandides
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	decandeixo	decandeixes	decandeix	decandim	decandiu	decandeixen
	decandeixi						sept
	decandeix						eiv, alg
	decandesc	decandeixs					mall
	decandisc	decandixes	decandix			decandixen	val
	decandixo						n-occ
Imperfet	decandia	decandies	decandia	decandíem	decandíeu	decandien
Passat simple	decandí	decandires	decandí	decandírem	decandíreu	decandiren	v.cent, eiv
Futur	decandiré	decandiràs	decandirà	decandirem	decandireu	decandiran
Condicional	decandiria	decandiries	decandiria	decandiríem	decandiríeu	decandirien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	decandeixi	decandeixis	decandeixi	decandim	decandiu	decandeixin
	decandisca	decandisques	decandisca			decandisquen	occ
	decandesqui	decandesquis	decandesqui	decandiguem	decandigueu	decandesquin	bal
	decandesca	decandesques	decandesca			decandesquen	bal, nota 1
Imperfet	decandís	decandissis	decandís	decandíssim	decandíssiu	decandissin
		decandisses		decandíssem	decandísseu	decandissen
	decandira	decandires	decandira	decandírem	decandíreu	decandiren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		decandeix	decandeixi	decandim	decandiu	decandeixin
			decandesqui	decandiguem		decandesquin	bal
			decandesca			decandesquen	bal, nota 1
		decandix	decandisca			decandisquen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...decandit
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...decandir
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...decandit
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...decandit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...decandit
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...decandit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...decandir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...decandit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...decandit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...decandit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

      Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present					decandits		ant
Imperfet					decandíets		ant
	decandiva	decandives	decandiva	decandívem	decandíveu	decandiven	n-occ, alg
	decandigueva	decandigueves	decandigueva	decandiguévem	decandiguéveu	decandigueven	n-occ
Passat simple		decandist			decandist		ant
	decandigué	decandigueres	decandigué	decandiguérem	decandiguéreu	decandigueren	bal
Condicional	decandiriva	decandirives	decandiriva	decandirívem	decandiríveu	decandiriven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	decandixa	decandixes	decandixa			decandixen	n-occ
	decandeixa	decandixos	decandixo			decandíxon	n-occ
		decandiscos	decandisco	decandisquem	decandisqueu	decandíscon	n-occ
	decandixi	decandixis	decandixi			decandixin	n-occ
Imperfet	decandigués	decandiguesses	decandigués	decandiguéssem	decandiguésseu	decandiguessen
		decandiguessis		decandiguéssim	decandiguéssiu	decandiguessin	centr, bal
	decandissi		decandissi				sept, alg
	decandissa		decandissa	decandíssom	decandíssou		centr, n-occ
	decandiguera	decandigueres	decandiguera	decandiguérem	decandiguéreu	decandigueren	val

Sinònims

• marcir, llanguir, candir-se
• empobrir-se, empitjorar

Antònims

• lluir, engrescar
• enriquir-se, florir, millorar

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: de·can·dir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot