càndid

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkan.ðit/
  • Etimologia: Del llatí candidus ‎(«blanc lluent»), per associació del color blanc amb qualitats morals, de candere ‎(«posar-se incandescent»), segle XV.

Adjectiu[modifica]

càn·did m. ‎(femení càndida, plural masculí càndids, plural femení càndides)

  1. Persona sense malícia, fàcil d’engalipar.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]