càndid

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkan.dit/
• Etimologia: Del llatí candidus ‎(«blanc lluent»), per associació del color blanc amb qualitats morals, de candere ‎(«posar-se incandescent»), segle XV.

Adjectiu

càndid m. ‎(femení càndida, plural masculí càndids, plural femení càndides)

1. Persona sense malícia, fàcil d’engalipar.

Sinònims

• ingenu

Antònims

• capciós

Traduccions

Traduccions

• Anglès: naive ^(en)
• Castellà: cándido ^(es)
• Francès: candide ^(fr)
• Italià: candido ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: càn·did (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot