llanguir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ʎəŋˈɡi/, balear /ʎəŋˈɟi/, /ʎəŋˈɡi/
Occidental: nord-occidental /ʎaŋˈɡi/, valencià /ʎaŋˈɡiɾ/
  • Etimologia: Del llatí languēre, segle XIII.

Verb[modifica]

llan·guir intr.

  1. Patir de llangor.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: llangueixo, llangueix, llanguim

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]