cry

Anglès

• Pronúncia ^(AFI): /kɹaɪ̯/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Rimes: -aɪ
• Etimologia: De l'anglès medieval crien, procedent del francès antic crier ‎(‘anunciar públicament, cridar’), del llatí vulgar crīdō que en llatí clàssic era quirītāre.

Nom

cry ‎(plural cries)

1. plor
2. crit

   a battle cry ― un crit de guerra

3. xiscle

   I heard a cry from afar. ― Vaig sentir un xiscle en la llunyania.

Verb

cry ‎(3a persona singular present cries, gerundi crying, passat i participi cried)

1. plorar
2. dir a crits
3. gemegar
4. incitar, fer la crida

   Tonight I'll cry myself to sleep. ― Aquesta nit jo mateix em faig anar a dormir.

5. publicar

   Cry banns for marriage

   Publicar les amonestacions per un casament.

Sinònims

• weep

Antònims

• laugh

Miscel·lània

• Síl·labes: 1