xiscle

Català

• Pronúncia: oriental /ˈʃis.kɫə/, occidental /ˈt͡ʃis.kɫe/
• Etimologia: Derivat de xisclar, segle XIII.

Nom

xis·cle m. ‎(plural xiscles)

1. So agut exclamat involuntàriament en un moment de pànic, dolor o espant.

Traduccions

Traduccions: xiscle

• Anglès: scream ^(en)
• Castellà: chillido ^(es)

• Francès: crissement ^(fr)
• Italià: stridio ^(it)

Verb

xis·cle

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb xisclar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb xisclar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb xisclar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb xisclar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB