xiscle
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia: oriental /ˈʃis.kɫə/, occidental /ˈt͡ʃis.kɫe/
- Etimologia: De xisclar, segle XIII.
- Anagrama: lèxics
Nom[modifica]
xis·cle m. (plural xiscles)
- So agut exclamat involuntàriament en un moment de pànic, dolor o espant.
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions: xiscle
Verb[modifica]
xis·cle
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de xisclar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb xisclar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb xisclar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb xisclar
Vegeu també[modifica]
Categories:
- Mots en català documentats des del segle XIII
- Substantius masculins en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català