xiscle

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʃis.kɫə/, occidental /ˈt͡ʃis.kɫe/
• Etimologia: De xisclar, segle XIII.
• Anagrama: lèxics

Nom

xis·cle m. ‎(plural xiscles)

1. So agut exclamat involuntàriament en un moment de pànic, dolor o espant.

Sinònims

• xeric

Traduccions

Traduccions: xiscle

• Anglès: scream ^(en)
• Castellà: chillido ^(es)

• Francès: crissement ^(fr)
• Italià: stridio ^(it)

Verb

xis·cle

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de xisclar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb xisclar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb xisclar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb xisclar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB