bonir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /buˈni/
Occidental: nord-occidental /boˈni/, valencià /boˈniɾ/, /buˈniɾ/

Verb[modifica]

bonir intr.

  1. Fer una remor continuada i confusa, una multitud, un eixam, etc.
  2. rondinar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: boneixo, boneix, bonim

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]