Vés al contingut

bonir

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /buˈni/
balear /boˈni/, /buˈni/
Occidental:  nord-occidental /boˈni/
valencià /boˈniɾ/, /boˈni/

Verb[modifica]

bonir intr.

  1. Fer una remor continuada i confusa, una multitud, un eixam, etc.
  2. rondinar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: boneixo, boneix, bonim

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]