remor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rəˈmo/
Occidental:	nord-occidental /reˈmo/, valencià /reˈmoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí rūmor per dissimilació, segle XIV. Doblet de rumor.

Nom

remor f. ‎(plural remors)

1. Soroll de fons, com el que fa l'aigua d'un riu, les fulles dels arbres, les veus d'una multitud, etc.

Derivats

• remorejar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Geräusch ^(de) m.
• Anglès: murmur ^(en)
• Castellà: rumor ^(es) m.
• Francès: brouhaha ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·mor (2)
• Anagrames: morer, Morer, romer ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC