borni

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: borní, bòrni


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (adjectiu) /ˈbɔr.ni/
  • Pronúncia(i): (verb) /ˈbor.ni/
  • Etimologia: Probablement d’un preromà *bornio ‎(«buidat d’un ull»), cognat del francès borgne, l’italià bornio i l’occità bòrni, segle XIV.
  • Anagrames: bonir, borin, obrin, robin

Adjectiu[modifica]

bor·ni m. ‎(femení bòrnia, plural masculí bornis, plural femení bòrnies)

  1. (central, septentrional, nord-occidental) Mancat d’un ull.

Sinònims[modifica]

  • tort (valencià, balear, nord-occidental)
  • guerxo (nord-occidental, tarragoní)
  • guenyo (tarragoní)
  • blec (menorquí)

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

bor·ni

  1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bornar
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bornar
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bornar
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bornar

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]