borni

Potser volíeu: borní, bòrni

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu) /ˈbɔr.ni/
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈbor.ni/
• Rimes: -oɾni
• Etimologia: Probablement d'un precèltic *bornio ‎(«buit de dins, ull buidat»), del protoindoeuropeu *bʰerH- ‎(«perforar, foradar»), segle XIV. Cognat de l’occità bòrni, francès borgne, italià antic bornio.

Adjectiu

borni m. ‎(femení bòrnia, plural masculí bornis, plural femení bòrnies)

1. (central, septentrional, nord-occidental) Mancat d’un ull.

Sinònims

• tort (valencià, balear, nord-occidental)
• guerxo (nord-occidental, tarragoní)
• guenyo (tarragoní)
• blec (menorquí)

Derivats

• emborniar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: einäugig ^(de)
• Anglès: one-eyed ^(en)
• Castellà: tuerto ^(es)
• Francès: borgne ^(fr)
• Italià: guercio ^(it)
• Occità: bòrni ^(oc)

Verb

borni

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bornar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bornar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bornar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bornar.

Variants

• [1] borno, borne, born
• [2,3,4] borne

Miscel·lània

• Síl·labes: bor·ni (2)
• Anagrames: bonir, borin, borín, obrin, orbin, robin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català