bonírem

Potser volíeu: bonirem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈni.ɾəm/
	balear /boˈni.ɾəm/, /buˈni.ɾəm/
Occidental:	/boˈni.ɾem/

• Rimes: -iɾem

Verb

bonírem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de bonir.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb bonir.

Variants

• [2] boníssim, boníssem

Miscel·lània

• Anagrames: bomiren, borinem