bonires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈni.ɾəs/
	balear /boˈni.ɾəs/, /buˈni.ɾəs/
Occidental:	/boˈni.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

bonires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de bonir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb bonir.

Variants

• [2] bonissis, bonisses

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ni·res (3)
• Heterograma de 7 lletres (beinors)
• Anagrames: borines, borinés, bòrnies, esbrino