bonior

Català

Oriental:	central /bu.niˈo/
	balear /bo.niˈo/, /bu.niˈo/
Occidental:	nord-occidental /bo.niˈo/, valencià /bo.niˈoɾ/

Rimes: -o(ɾ)
Etimologia: De bonir i el sufix -or ‎(«qualitat de») amb canvi del sufix -ió ‎(«acció de») per influx d’altres mots.

bonior f. ‎(plural boniors)

So, brogit, remor o soroll continuat i confús que produeix l'aire, una multitud, un eixam, etc.