bonisc

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

bonisc

  1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bonir

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bo·nisc (2)
  • Heterograma de 6 lletres (bcinos)
  • Anagrames: bocins, bonics