boní

Potser volíeu: boni

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /buˈni/

Occidental: nord-occidental /boˈni/, valencià /boˈni/, /buˈni/

• Rimes: -i

Verb

boní

1. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de bonir
2. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de bonir

Miscel·lània

• Anagrames: bino ^(alfagrama), boïn