arna

Potser volíeu: arnà

Català

[1]Arna construïda en un arbre.

[2]

• Pronúncia: oriental /ˈar.nə/, occidental /ˈaɾ.na/
• Etimologia:

(rusc) D’un preromà indoeuropeu *aros, segle XIII, cognat de l’italià arnia i del castellà aro.

(insecte) D’un preromà no indoeuropeu *anara, segle XIV, relacionat amb el basc har ‎(«cuc»), cognat de l’occità arna.

(caspa) De sarna interpretat amb article salat s’arna.

• Anagrames: anar, Aran

Nom

ar·na f. ‎(plural arnes)

1. Habitatge tradicional de les abelles, també anomenat rusc.

Traduccions

Rusc

• Alemany: Bienenwabe ^(de)
• Anglès: honeycomb ^(en)
• Castellà: panal ^(es) m.
• Esperanto: abelujo ^(eo)

• Francès: alvéole d'abeille ^(fr)
• Ido: alveolo ^(fr)
• Polonès: Wosk pszczeli ^(pl)

Nom

ar·na f. ‎(plural arnes)

1. Insecte lepidòpter, generalment nocturn.

Derivats

• arnar

Traduccions

Insecte

• Alemany: Motten ^(de)
• Anglès: moth ^(en)
• Eslovac: mora ^(sk) f.
• Esperanto: tineo ^(eo)
• Castellà: polilla ^(es) f.
• Francès: mite ^(fr)

• Gallec: avelaíña ^(gl)
• Italià: tarma ^(it) f.
• Occità: arna ^(oc)
• Polonès: ćma ^(pl) f.
• Portuguès: traça ^(pt) f.
• Rus: мотылёк  ^(ru) m. ‎(motiliok ), моль  ^(ru) f. ‎(mol )

Nom

ar·na f. ‎(plural arnes)

1. (mallorquí) caspa

Verb

ar·na

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arnar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arnar

Vegeu també

• Arna a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Aragonès

nom

arna f. ‎(plural arnas)

1. arna (d'abelles)