pica

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: picà

Català[modifica]

  • Pronúncia: oriental /ˈpi.kə/, occidental /ˈpi.ka/
  • Etimologia: Derivat del verb picar. [5]: Derivat del llatí pica, «garsa».
  • Rimes: les acabades en -ica

Nom[modifica]

pi·ca f. (plural piques)

  1. llança llarga composta d'un bastó llarg amb un ferro petit i punxegut al cap damunt
  2. peça gran regularment de pedra, còncava i fonda, en la que cau s'hi tira aigua per diferents usos o en la que raja aigua de les fonts.
    1. pica beneitera, vas que hi ha a la porta de les esglésies ple d'aigua beneïda perquè els fidels en prenguin al entrar i sortir.
    2. pica baptismal, peça còncava que en les esglésies conté l'aigua de batejar.
  3. carta del coll de piques de la baralla francesa (♠).
  4. pic, cim d'una muntanya.
  5. (medecina) al·lotriofàgia, perversió del gust consistent en el desig d'ingerir substàncies no comestibles.

Traduccions[modifica]

Forma verbal[modifica]

pi·ca (infinitiu: picar)

  1. Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb picar:
    [Ell/ella/vostè] pica.
  2. Segona persona del singular de l'imperatiu del verb picar:
    Pica [tu].

Anglès[modifica]

Nom[modifica]

pica (comptable i incomptable, plural picas)

  1. pica (al·lotriofàgia)

Castellà[modifica]

Nom[modifica]

pi·ca f. (plural picas)

  1. pica (llança, carta)
    1. poner una pica en Flandes, empresa difícil

Llatí[modifica]

Nom[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

pīca, pīcæ f.

pic|a, -æ
1a declinació
Singular Plural
Nominatiu pīca pīcæ
Vocatiu pīca pīcæ
Acusatiu pīcam pīcās
Genitiu pīcæ pīcārum
Datiu pīcæ pīcīs
Ablatiu pīcā pīcīs
  1. garsa

pīca

  1. Nominatiu singular: la garsa
  2. Vocatiu singular: (oh) la garsa

pīcā

  1. Ablatiu singular: amb la garsa

Serbi[modifica]

Nom[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

pica пица f. (plural pice)

  1. pizza

Referències[modifica]