coll

Català

• Anagrames: lloc.

Nom

Accepcions

coll m. (pl.: colls)

1. Part del cos d'un animal que uneix el cap i el tronc. S'aplica figuradament a objectes.
2. Part més baixa, i relativament plana, que es troba entre dos cims, a l'hora que separa dues valls oposades.
3. Solapa d'una camisa o altres peces de vestir que cobreixen el tors.
4. En una baralla de cartes, cadascuna de les figures que tenen un joc complet d'elements (el coll d'espases, de bastos, de copes, d'oros o en la baralla francesa cors, piques, diamants i trèvols.

Compostos i expressions

• Tenir-ho coll avall = Haver-ho assumit
• Trencar-se el coll = morir
• Estar d'aigua fins al coll = Estar malament, al límit o sense gaires opcions favorables davant d'una situació adversa.
• Portar a coll-i-bé = Posar damunt les espatlles, especialment la canalla.
• Posar-hi el coll = Esforçar-se per dur a terme una tasca satisfactòriament.

Relacionats

• collejar

Sinònims

1. clatell.
2. collada, port de muntanya.
3. gola.
4. pal.

Traduccions

    coll [1] (part del cos)

Anglès: neck (en) Castellà: cuello (es) Eslovè: vrat (sl)

Francès: cou (fr) Indonesi: leher (id)

    coll [2] (part entre dos cims)

Anglès: throat (en) Castellà: cuello (es)

Eslovè: grlo (sl) Francès: cou (fr)

    coll [3] (solapa)

Castellà: cuello (es)

    coll [4] (en les cartes, figura)

Castellà: cuello (es)

Eslovè: ovratnik (sl) Francès: col (fr)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre coll
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre coll
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre coll