pique

Català

• Pronúncia: occidental /ˈpi.ke/

Forma verbal

pi·que (infinitiu: picar)

1. Primera persona del singular del present d'indicatiu del verb picar:

   Forma valenciana: [jo] pico, pique, pic o piqui.

2. Primera persona del singular del present de subjuntiu del verb picar:

   [Que jo] piqui o pique.

3. Tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb picar:

   [Que ell/ella/vostè] piqui o pique.

4. Tercera persona del singular de l'imperatiu del verb picar:

   Piqui o pique [ell/ella/vostè].

Castellà

• Pronúncia: /ˈpi.ke/

Nom

Accepcions

pi·que m. (pl.: piques)

1. ressentiment
2. a pique, a pic

Francès

• Pronúncia: /ˈpik/ àudio (FR) (?)
• Homòfons: pic
• Etimologia: Del neerlandès pike

Nom

Accepcions

pique f. (pl.: piques)

1. pica (llança)

Nom

Accepcions

pique m. (pl.: piques)

1. pica (carta)