pizza

Català

• Pronúncia: or. /ˈpid.zə/, occ. /ˈpid.za/
• Etimologia: De l'italià pizza.

Nom

Accepcions

piz·za f. (pl.: pizzes)

1. Plat típic italià, amb una massa de pla estesa, coberta de salsa de tomàquet, formatge i ingredients diversos.

Traduccions

    Traduccions: pizza

Afrikaans: pizza (af) Alemany: Pizza (de) Àrab: البتزة (ar) (al-bátza) Armeni: պիցցա (hy) (pic’c’a) Bosnià: pica (bs) Castellà: pizza (es) Coreà: 피자 (ko) (pija) Eslovè: pica (sl), pizza (sl) Esperanto: pico (eo) Finès: pizza (fi), pitsa (fi) Francès: pizza (fr) Grec: πίτσα (el) (pitsa) Hebreu: פיצה (he) (pítsa) Hindi: पिज़ा (hi) (pizā)

Interlingua: pizza (ia) Islandès: flatbaka (is), pítsa (is), pitsa (is) Italià: pizza (it) Japonès: ピザ (ja) (piza) Neerlandès: pizza (nl) Noruec: pizza (no) Polonès: pizza (pl) Portuguès: pizza (pt) Rus: пицца (ru) (píttsa) Serbi: пица (sr), pica (sr) Suec: pizza (sv) Tàmil: வேகப்பம் (ta) (vEgappam) Txec: pizza (cs) Xinès: simpl. 比萨饼 (zh) (bǐsàbǐng), trad. 比薩餅 (zh) (bǐsàbǐng)

Italià

• Pronúncia: /ˈpit.tsa/
• Etimologia: D'origen incert. Podria derivar de pinza (pessic), del llatí pinsere (pessigar), o de l'antic alemany bizzo o pizzo (mos) registrat en llatí el 997. Al segle xii indicava "un petit pa rodó i tendre", típic dels pobles llombards.

Nom

Accepcions

pìz·za f. (pl.: pizze)

1. pizza

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre pizza
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre pizza
• Vocabolario Etimologico di Pianigiani, 1903.
• Nuovo Dizionario Etimologico della Lingua Italiana, de Zanichelli