pico

Del Viccionari

Taula de continguts 1 Català 1.1 Forma verbal 2 Castellà 2.1 Nom 2.1.1 Accepcions

[edita] Català

• Pronúncia: oriental /ˈpi.ku/, occidental /ˈpi.ko/

[edita] Forma verbal

pi·co (infinitiu: picar)

1. Primera persona del singular del present d'indicatiu del verb picar:

   [Jo] pico, pique, pic o piqui.

2. Primera persona del singular del present de subjuntiu del verb picar:

   [Que jo] pico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] piqui o pique.

3. Tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb picar:

   [Que ell/ella/vostè] pico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] piqui o pique.

[edita] Castellà

• Pronúncia: /ˈpi.ko/

[edita] Nom

[edita] Accepcions

pi·co m. (pl.: picos)

1. bec
2. pic (eina, cim)
3. escaig