pegar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /pəˈɣa/
balear /peˈʝa/, /piˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /peˈɣa/, valencià /peˈɣaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: pagà, pagar, pegà
  • Etimologia: Del llatí picāre ‎(«apegar, enganxar»), passant amb sentit figurat a «enganxar-se amb algú, tenir contacte estret», segle XIII.

Verb[modifica]

pegar intr., trans.

  1. Donar un cop o cops amb una certa força.
  2. Topar un cos amb un altre.
  3. apegar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: pego, pega, peguem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

En balear, la vocal del radical es pronuncia e tancada o i per tal d’evitar homofonia amb pagar.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pe·gar (2)
  • Anagrama: pagre

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: pegar


Castellà
[modifica]

Peninsular: \peˈɣaɾ\
Americà: alt /p(e)ˈɡaɾ/, baix \peˈɣaɾ\

Verb[modifica]

pegar ‎(present pego, passat pegué, futur pegaré)

  1. enganxar, apegar, pegar
  2. pegar, tustar
  3. (esports de pilota) colpejar
  4. lligar, adir-se amb harmonia
  5. encomanar, contagiar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pe·gar (2)