pic

Català

• Pronúncia: /ˈpik/ àudio (?)
• Etimologia: Derivat del verb picar
• Rimes: les acabades en -ic

Nom

Accepcions

pic m. (pl.: pics)

1. punt que es fa amb la punta de la ploma o amb altre instrument semblant.
2. cop que es dóna a la porta per trucar
3. senyal o taca a manera de piga que tenen algunes coses
4. vegada
   1. un pic, una vegada, un cop.
5. forat que es fa amb instrument petit i de punxa, com l'agulla.
6. cim d'un puig o muntanya que termina en punta
7. pic del sol, part del dia en que el sol escalfa amb més força.
8. (locució adverbial) a pic, a la vora, en perill, en contingència.

Traduccions

    pic [1] (punt...)

Anglès: dot (en), spot (en) Castellà: punto (es) Francès: point (fr)

Italià: punto (it) Llatí: punctum (la)

    pic [2] (cop...)

Anglès: dot (en), point (en) Castellà: aldabada (es), aldabonazo (es) Francès: point (fr)

Italià: punto (it) Llatí: pulsatio (la)

    pic [3] (senyal...)

Anglès: spot (en) Castellà: pinta (es), mota (es) Francès: tache (fr)

Italià: punto (it) Llatí: macula (la)

    pic [5] (forat...)

Anglès: sting (en) Castellà: picadura (es), piquete (es) Francès: piqûre (fr)

Italià: puntura (it) Llatí: punctio (la)

    pic [6] (cim...)

Anglès: peak (en) Castellà: pico (es) Francès: pic (fr)

Llatí: picus (la)

    pic del sol

Castellà: resistero (es) del sol Francès: en plein midi (fr)

Italià: di fitto meriggio (it) Llatí: solis aestus (la)

    a pic

Castellà: a pique (es) Francès: sur le point (fr) de

Italià: sul punto (it) di Llatí: in discrimine (la)

Forma verbal

pic (infinitiu: picar)

1. Primera persona del singular del present d'indicatiu del verb picar:

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] pico, pique, pic o piqui.

2. Primera persona del singular del present de subjuntiu del verb picar:

   [Que jo] pic, forma antiga per [que jo] piqui o pique.

3. Tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb picar:

   [Que ell/ella/vostè] pic, forma antiga per [que ell/ella/vostè] piqui o pique.

Francès

• Pronúncia: /ˈpik/
• Etimologia: Del llatí picus

Nom

Accepcions

pic m. (pl.: pics)

1. pic (eina, cim)

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre pic
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre pic