1a decl.
| Tema |
-a- |
| Genitiu |
-ae |
Els mots llatins de la primera declinació tenen el nominatiu singular en -a i genitiu -ae. L'arrel és invariable sense el tema -a del nominatiu
- Gènere
El gènere és majoritàriament femení, igual que els seus derivats en català que conserven la a final. Són de gènere masculí els noms d'ofici originalment masculins, els noms propis d'home i la majoria de rius: nauta -ae (mariner), poēta -ae, Agrippa -ae (nom propi Agripa), Sequana -ae (el Sena).
- Locatiu
El noms de ciutats o illes presenten el cas locatiu que indica el lloc on passa alguna cosa o allà on un es troba. El locatiu de la primera declinació és igual al datiu, -ae pels noms propis amb forma singular i īs pels noms propis amb forma plural: Rōmae (Rōma -ae), a Roma; Athēnis (Athēnae -ārum), a Atenes.
- Particularitats
- El genitiu singular arcaic -as es conserva en locucions jurídiques: pater familias.
- Són irregulars dea i filia que conserven el datiu i ablatiu plurals arcaics -abus (evitant confusió amb deus i filius).
- Alguns manlleus del grec antic tenen una barreja o vacil·lació entre declinació llatina i grega. Per exemple, el nominatiu singular en -as o -es fan el vocatiu en -a o -e: xiphiās, -ae; comētēs, -ae.
- Paradigmes
rosa, -ae
| Cas |
Singular |
Plural |
| Nominatiu |
rosa |
rosae |
| Vocatiu |
rosa |
rosae |
| Acusatiu |
rosam |
rosās |
| Genitiu |
rosae |
rosārum |
| Datiu |
rosae |
rosīs |
| Ablatiu |
rosā |
rosīs |
|
Rōma, -ae
| Cas |
Singular |
| Nominatiu |
Rōma |
| Vocatiu |
Rōma |
| Acusatiu |
Rōmam |
| Genitiu |
Rōmae |
| Datiu |
Rōmae |
| Ablatiu |
Rōmā |
| Locatiu |
Rōmae |
|
Athēnae -ārum
| Cas |
Plural |
| Nominatiu |
Athēnae |
| Vocatiu |
Athēnae |
| Acusatiu |
Athēnās |
| Genitiu |
Athēnārum |
| Datiu |
Athēnīs |
| Ablatiu |
Athēnīs |
| Locatiu |
Athēnīs |
|
