vocal

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈkaɫ/^ⓘ
	balear /voˈkaɫ/, /vuˈkaɫ/
Occidental:	nord-occidental /boˈkaɫ/
	valencià /voˈkaɫ/, /boˈkaɫ/

Rimes: -al
Homòfons: bocal, bucal
Etimologia: Del llatí vocalis, segle XIV.

Nom

vocal f. ‎(plural vocals)

So que es pronuncia sense que hi hagi cap interrupció de l'aire en passar per la boca.
Cinc lletres de l'alfabet que quan es pronuncien produeixen el so comentat en l'accepció anterior: a, e, i, o, u.

Traduccions

Anglès: vowel ^(en)
Asturià: vocal ^(ast)
Castellà: vocal ^(es)
Francès: voyelle ^(fr)

Nom

vocal m. f. ‎(plural vocals)

Persona designada per parlar en una junta o similar.

Traduccions

Castellà: vocal ^(es)

Adjectiu

vocal inv. ‎(plural vocals)

Referit a la veu.

Traduccions

Anglès: vocal ^(en)
Castellà: vocal ^(es)
Francès: vocal ^(fr)

Miscel·lània

Síl·labes: vo·cal (2)
Anagrames: Calvó, clavo, clova, volcà

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /boˈkal/
Rimes: -al
Etimologia: Del llatí vocālis.

Adjectiu

vocal inv. ‎(plural vocales)

vocal (relatiu a la veu)

Nom

vocal f. ‎(plural vocales)

(lingüística) vocal

Derivats

semivocal

Relacionats

consonante

Nom

vocal m. f. ‎(plural vocales)

vocal

Derivats

vocalía

Miscel·lània

Síl·labes: vo·cal (2)
Anagrames: calvo, Calvo, calvó, clavo, clavó, volcá

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vocal

Francès

Pronúncia ^(AFI): /vɔˈkal/
Etimologia: Del llatí vocālis.

Adjectiu

vocal m. ‎(femení vocale, plural masculí vocaux, plural femení vocales)

vocal (relatiu a la veu)

Miscel·lània

Síl·labes: vo·cal (2)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre vocal