clova

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈkɫɔ.βə/, balear /ˈkɫɔ.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈkɫɔ.βa/
	valencià /ˈkɫɔ.va/, /ˈkɫɔ.βɔ/

• Rimes: -ɔva
• Etimologia: Del gàl·lic *knouā ‎(‘nou, anou’), acusatiu del protocèltic *knūs, segle XIII. Cognat del gal·lès cnau ‎(‘fruits sec amb clofolla’).

Nom

clova f. ‎(plural cloves)

1. clofolla (fruits, ou)
2. tosca (escorça)

Derivats

• clovell
• clovella
• clovoll

Miscel·lània

• Síl·labes: clo·va (2)
• Anagrames: Calvó, clavo, vocal, volcà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB