ris
Català[modifica]
Nom[modifica]
ris m. (plural rissos)
- rínxol
- (tèxtil) Teixit de cotó amb pèl en forma de bagues.
- (nàutica) Cordill de vela per a reduir la superfície exposada al vent.
Sinònims[modifica]
- (tèxtil) rus
Traduccions[modifica]
Nom[modifica]
ris m. (plural rissos)
Verb[modifica]
ris
Vegeu també[modifica]
Català antic[modifica]
Nom[modifica]
ris m.
- rialla, riure
- «Seguesquen mi tots los que amaran, mon ris o plor qualque d' ells me seguexqua, car yo son prest de tastar fel o bresqua.» (Ausiàs March, Poesies, segle XV)
Nom[modifica]
ris m.
Variants[modifica]
Verb[modifica]
ris
- participi masculí singular de riure
- «Per ma fe senyora dix Tirant yo ·m só ris de vna demanda que Phelip hui tot lo dia me fa.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)
- primera persona singular (io, yo, jo) del passat de riure
- tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de riure
Vegeu també[modifica]
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
ris
- participi masculí singular de riure
- primera persona singular (io, yo, jo) del passat de riure
- tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de riure
Variants[modifica]
Categories:
- Derivats de l'italià al català
- Mots en català documentats des del segle XVII
- Doblets en català
- Derivats del grec antic al català
- Substantius masculins en català
- Nàutica en català
- Alguerès
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Derivats del llatí al català antic
- Derivats del grec antic al català antic
- Substantius en català antic
- Formes verbals en català antic