ris

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈris/
• Rimes: -is
• Etimologia: De l'italià riccio, segle XVII, doblet de rínxol.

Nom

ris m. ‎(plural rissos)

1. rínxol
2. (tèxtil) Teixit de cotó amb pèl en forma de bagues.
3. (nàutica) Cordill de vela per a reduir la superfície exposada al vent.
4. (antic, alguerès) arròs

Sinònims

• (tèxtil) rus

Traduccions

Teixit amb pèl de bagues

• Castellà: rizo ^(es)

Cordill de vela

• Anglès: reef ^(en)
• Castellà: rizo ^(es)

• Francès: ris ^(fr)

Verb

ris

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rissar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat

Català antic

Verb

ris

1. participi masculí singular de riure
2. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de riure
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de riure

Variants

• [1] rigut
• [2] riguí
• [3] rié, rigué