rus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrus/^ⓘ
• Rimes: -us

Adjectiu

rus m. ‎(femení russa, plural masculí russos, plural femení russes)

1. Relatiu o pertanyent a Rússia.

Derivats

• russificar

Traduccions

Relatiu a Rússia

• Anglès: Russian ^(en)
• Asturià: rusu ^(ast) m.
• Castellà: ruso ^(es) m.
• Francès: russe ^(fr)
• Polonès: rosyjski ^(pl)
• Rus: русский ^(ru) m. ‎(russki)
• Suec: rysk ^(sv)

Nom

rus m. ‎(plural russos, femení russa)

1. Natural de Rússia.
2. (només singular) Llengua eslava oriental parlada a Rússia i en bona part dels altres països de l'antiga URSS, en alguns d'aquests darrers també com a llengua oficial.

Traduccions

Natural de Rússia

• Anglès: Russian ^(en)
• Asturià: rusu ^(ast) m.
• Castellà: ruso ^(es) m.
• Francès: Russe ^(fr)
• Polonès: Rosjanin ^(pl) m., Rosjanka ^(pl) f.
• Suec: ryss ^(sv) inv.

Llengua de Rússia

• Anglès: Russian ^(en)
• Asturià: rusu ^(ast) m.
• Castellà: ruso ^(es) m.
• Polonès: rosyjski ^(pl) m.
• Rus: русский ^(ru) m. ‎(russki)
• Suec: ryska ^(sv) inv.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Викисловарь, edició en rus
• Entrades en rus al Viccionari en català
• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ruːs/

Nom

rūs n. ‎(genitiu rūris)

1. camp, propietat rural

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rūs	rūra
Vocatiu	rūs	rūra
Acusatiu	rūs	rūra
Genitiu	rūris	rūrum
Datiu	rūrī	rūribus
Ablatiu	rūre	rūribus
Locatiu	rūrī	rūribus