Vés al contingut

regar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /rəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /reˈɣa/
valencià /reˈɣaɾ/, /reˈɣa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: regà
  • Etimologia: Del llatí rigāre, segle XIV. A la vocal rizotònica ǐ li correspon l’antic /ə/, però es va tancar /e/ per analogia amb rec, rega i altres verbs com segar, negar, pregar.[1]

Verb

[modifica]

regar trans.

  1. Vessar aigua sobre un camp de conreu o sobre una planta.
  2. Canalitzar un líquid perquè circuli arribant a més d'un punt.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: rego, rega, reguem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  1. Coromines, Joan; et al. «DECat. VII, 203b34-47». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. VII: R-SOF, p. 203. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1987.

Castellà

[modifica]
Peninsular: \reˈɣaɾ\
Americà: alt /reˈɡaɾ/, baix \reˈɣaɾ\

Verb

[modifica]

regar (present riego, passat regué, futur regaré)

  1. regar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·gar (2)