rega

Potser volíeu: regà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈre.ɣə/, /ˈrɛ.ɣə/, occidental /ˈre.ɣa/
• Rimes: -eɡa
• Etimologia: Del gàl·lic *rica, del protocèltic *ɸrikā, segle XII. Compareu amb el gal·lès rhych. Cognat de l’occità rega, francès raie. Parònim de rec d’origen diferent.

Nom

rega m. ‎(plural regues)

1. solc
2. Ratlla en teixits de punt, especialment mitges, produïda per malles escorregudes.

Compostos i expressions

• Pensar-se, o creure's, que tenim una rega a l'hort! - creure's que som rics i tenim de tot!

Verb

rega

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de regar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb regar.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·ga (2)
• Anagrames: Àger, agre, areg

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot