Vés al contingut

irrigar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /i.riˈɣa/
Occidental: nord-occidental /i.riˈɣa/
valencià /i.riˈɣaɾ/, /i.riˈɣa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: irrigà
  • Etimologia: Del llatí irrigare, format pel prefix in- («cap a l'interior») i el verb rigare («regar, mullar»).

Verb

[modifica]

irrigar trans.

  1. Aportar aigua a l'interior de la terra a través de conduccions creades expressament.
  2. Circular líquid per canalitzacions amb la intenció de repartir el seu abast.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: irrigo, irriga, irriguem

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ir·ri·gar (3)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: irrigar

Castellà

[modifica]
Peninsular: \i.riˈɣaɾ\
Americà: alt /i.riˈɡaɾ/, baix \i.riˈɣaɾ\

Verb

[modifica]

irrigar trans. (present irrigo, passat irrigué, futur irrigaré)

  1. irrigar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: i·rri·gar (3)