reg

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrek/^ⓘ
• Rimes: -ek
• Homòfon: rec
• Etimologia: Del verb regar, segle XIV.

Nom

reg m. ‎(plural regs)

1. Acció de regar.
2. (arcaisme) rei

Traduccions

Traduccions

• Anglès: irrigation ^(en)
• Castellà: riego ^(es)
• Francès: arrosage ^(fr)
• Francès: irrigazione ^(fr)

Verb

reg

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de regar.

Variants

• rego, regue, regui

Miscel·lània

• Anagrama: Ger ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 470.