recte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈrɛk.tə/, occidental /ˈrɛk.te/
• Rimes: -ɛkte
• Etimologia: Del llatí rectus, segle XVII.

Nom

recte m. ‎(plural rectes)

1. Part final de l'intestí.

Traduccions

part final de l'intestí

• Afrikaans: rektum ^(af)
• Alemany: Rektum ^(de) n.
• Anglès: rectum ^(en)
• Àrab: مُسْتَقِيم ^(ar) m.
• Armeni: ուղիղ աղիք ^(hy) ‎(ukhikh akhik)
• Castellà: recto ^(es)
• Coreà: 직장 ^(ko) ‎(jikjang)
• Danès: endetarm ^(da) c.
• Estonià: pärasool ^(et)
• Finès: peräsuoli ^(fi)
• Francès: rectum ^(fr)
• Gallec: recto ^(gl) m.
• Gal·lès: rhefr ^(cy) m.
• Georgià: სწორი ნაწლავი ^(ka) ‎(stsori nàtslavi)
• Grec: ορθό ^(el) n. ‎(orthó)
• Grec antic: πρωκτός ^(grc) m. ‎(prōktós)
• Hebreu: כרכשת‎ ^(he) f.
• Hongarès: végbél ^(hu)
• Irlandès: athán ^(ga) m.

• Italià: retto ^(it) m.
• Japonès: 直腸 ^(ja)
• Kurd: tortorîk ^(ku) f.
• Llatí: anus ^(la) m.
• Macedoni: ректум ^(mk) m.
• Maltès: rektum ^(mt) m.
• Neerlandès: endeldarm ^(nl) m.
• Noruec: endetarm ^(no) m.
• Polonès: odbytnica ^(pl) f.
• Portuguès: reto ^(pt) m.
• Quítxua: uquti ^(qu)
• Rus: ре́ктум ^(ru) m. ‎(réktum)
• Suec: ändtarm ^(sv) c.
• Tagal: tumbong ^(tl)
• Turc: rektum ^(tr)
• Txec: konečník ^(cs) m.
• Vietnamita: ruột thẳng ^(vi)
• Xinès: 直腸 ^(zh) ‎(直肠, zhícháng)

Adjectiu

recte m. ‎(femení recta, plural invariable rectes)

1. Que segueix la trajectòria sense corbes, tot dret.
2. Estricte.
3. Que va pel bon camí.
4. Persona sense flaqueses morals.

Sinònims

• correcte, dreturer, equànime, imparcial, just, justicier, neutral
• dret, rígid, tes

Antònims

• tort
• corrupte

Traduccions

Que segueix la trajectòria sense corbes

• Anglès: straight ^(en)
• Castellà: recto ^(es)

• Francès: droit ^(fr)

Adverbi

recte

1. Seguint tot dret.

Miscel·lània

• Síl·labes: rec·te (2)
• Anagrames: Ceret, terce

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈreːk.tɛ/

Adjectiu

rēcte

1. vocatiu masculí singular de rēctus