recte

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈrɛk.tə/, occidental /ˈrɛk.te/
  • Rimes: -ɛkte
  • Etimologia: Del llatí rectus, segle XVII.

Nom[modifica]

recte m. ‎(plural rectes)

  1. Part final de l'intestí.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

recte m. ‎(femení recta, plural invariable rectes)

  1. Que segueix la trajectòria sense corbes, tot dret.
  2. Estricte.
  3. Que va pel bon camí.
  4. Persona sense flaqueses morals.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adverbi[modifica]

recte

  1. Seguint tot dret.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: rec·te (2)
  • Anagrama: terce

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈreːk.tɛ/

Adjectiu[modifica]

rēcte

  1. vocatiu masculí singular de rēctus