recto

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (cultisme) /ˈrek.to/
  • Etimologia: Del llatí folio recto ‎(literalment «full dret»).

Nom[modifica]

recto m. ‎(plural rectos)

  1. (llatinisme) Costat frontal d'un full de paper.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: rec·to (2)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈrek.to/
Americà: alt /ˈrek.t(o)/, baix /ˈrek.to/

Adjectiu[modifica]

rec·to m. ‎(femení recta, plural masculí rectos, plural femení rectas)

  1. recte

Nom[modifica]

rec·to m. ‎(plural rectos)

  1. recte


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈreːk.toː/, /ˈrɛk.toː/

Adjectiu[modifica]

rēctō

  1. datiu masculí singular de rēctus
  2. datiu neutre singular de rēctus
  3. ablatiu masculí singular de rēctus
  4. ablatiu neutre singular de rēctus

Nom[modifica]

rectō

  1. datiu singular de rectum
  2. ablatiu singular de rectum

Vegeu també[modifica]