recto

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (cultisme) /ˈrek.to/
• Etimologia: Del llatí folio recto ‎(literalment «full dret»).

Nom

recto m. ‎(plural rectos)

1. (llatinisme) Costat frontal d'un full de paper.

Sinònims

• anvers

Antònims

• verso

Miscel·lània

• Síl·labes: rec·to (2)
• Anagrames: torce, torcé

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈrek.to/

Americà: alt /ˈrek.t(o)/, baix /ˈrek.to/

• Rimes: -ekto

Adjectiu

recto m. ‎(femení recta, plural masculí rectos, plural femení rectas)

1. recte

Nom

recto m. ‎(plural rectos)

1. recte

Miscel·lània

• Síl·labes: rec·to (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈreːk.toː/, /ˈrɛk.toː/

Adjectiu

rēctō

1. datiu masculí singular de rēctus
2. datiu neutre singular de rēctus
3. ablatiu masculí singular de rēctus
4. ablatiu neutre singular de rēctus

Nom

rectō

1. datiu singular de rectum
2. ablatiu singular de rectum

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia