rectus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈreːk.tʊs/
• Etimologia: Del verb regō.

Adjectiu

rēctus m., rēcta f., rēctum n.

1. governat, dirigit, guiat
2. recte

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	rēctus	rēcta	rēctum		rēctī	rēctae	rēcta
Vocatiu	rēcte	rēcta	rēctum		rēctī	rēctae	rēcta
Acusatiu	rēctum	rēctam	rēctum		rēctōs	rēctās	rēcta
Genitiu	rēctī	rēctae	rēctī		rēctōrum	rēctārum	rēctōrum
Datiu	rēctō	rēctae	rēctō		rēctīs
Ablatiu	rēctō	rēctā	rēctō		rēctīs