promulgar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /pɾu.muɫˈɣa/, balear /pɾo.muɫˈʝa/, /pɾu.muɫˈɣa/
Occidental: nord-occidental /pɾo.muɫˈɣa/, valencià /pɾo.muɫˈɣaɾ/

Verb[modifica]

pro·mul·gar trans.

  1. Donar ordre de publicar, en document oficial, una norma i manar el seu compliment.
    En conseqüència el rei promulgà una pragmàtica sanció en virtut de la qual, en sobrevenir una revolta s'havien de tancar totes les esglésies i campanars[1]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Basilio de Rubí, Els Caputxins a la Barcelona del segle XVIII, 1984



Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \pɾo.mulˈɣaɾ\
Americà: alt \p(ɾo).mulˈɣaɾ\, baix \pɾo.mulˈɣaɾ\

Verb[modifica]

pro·mul·gar ‎(present promulgo, passat promulgué, futur promulgaré)

  1. promulgar
    El rey sanciona y promulga las leyes.[1]

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Joaquín Rodríguez Bravo, Estudios constitucionales, 1888