promulgo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Castellà
[modifica]

Peninsular: \pɾoˈmul.ɣo\
Americà: alt \p(ɾo)ˈmul.ɣo\, baix \pɾoˈmul.ɣo\

Verb[modifica]

pro·mul·go

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb promulgar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /prɔˈmʊɫ.ɡoː/
  • Etimologia: Del prefix pro- i mulgeō.

Verb[modifica]

prōmulgō ‎(1a present?), prōmulgās ‎(2a present), prōmulgāre ‎(infinitiu), prōmulgāvī ‎(perfet), prōmulgātum ‎(supí)

  1. promulgar, jo promulgo