Vés al contingut

plaga

De Viccionari
Potser volíeu: plagá

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpɫa.ɣə/, occidental /ˈpɫa.ɣa/
  • Rimes: -aɡa
  • Etimologia: Del llatí plāga, segle XIII.

plaga f. ‎(plural plagues)

  1. Malaltia molt estesa.
    «Entre l'any 1649 i el 1653, una plaga de pesta va arrasar totes les terres catalanes i altres d'estrangeres» (Josep Morell i Pineda Vaquer, Vila-seca, Cossetània Edicions, 2001)
  2. Desgràcia causada per la proliferació d'organismes.
    «La punició, amb la plaga de mosques i malalties, és un càstig diví per humiliar els superbs» (Stefano Maria Cingolani, Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica, 2006)
  3. (figurat) Persona enginyosa i insistentment molesta.
    «Ets un plaga, Marsal.» (Àngel Guimerà, Maria Rosa: drama en tres actes i en prosa, 1895)

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Falsos amics

[modifica]
  • Anglès: plague ‎(«pesta»)

Verb

[modifica]

plaga

  1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb plaure.
  2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb plaure.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb plaure.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pla·ga (2)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \ˈpla.ɣa\
Americà: alt /ˈpla.ɡa/, baix \ˈpla.ɣa\

plaga f. ‎(plural plagas)

  1. plaga

Verb

[modifica]

plaga

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb plagar
  2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb plagar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pla·ga (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre plaga

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈplaː.ɡa/
  • Etimologia: [1] De la mateixa arrel que plango ‎(«copejar»), del protoindoeuropeu *pleh₂g-.
  • Etimologia: [2] Del protoindoeuropeu *plak ‎(«pla»).

plāga f. ‎(genitiu plāgae)

  1. ferida, llaga
    «plagae et vulnera» (Tàcit, De origine et situ Germanorum 7)
    cops i ferides
  2. cop feridor
    «plagam mortiferam infligere» (Ciceró, In Vatinium VIII.20)
    infligir un cop motal
  3. plaga, epidèmia (llatí tardà)
    «plaga leprae» (Vulgata: Levític 13, 2)
    una epidèmia de lepra

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu plāga plāgae
Vocatiu plāga plāgae
Acusatiu plāgam plāgās
Genitiu plāgae plāgārum
Datiu plāgae plāgīs
Ablatiu plāgā plāgīs


Sinònims

[modifica]

Descendents

[modifica]

plāga f. ‎(genitiu plāgae)

  1. regió
    «caeli scrutantur plagas» (Ciceró, De divinatione II,13,30)
    observant les regions del cel
  2. parany
    «Canes compellunt in plagas lupum» (Plaute, Poenulus, III.3,35)
    Els gossos empenyen els llops vers els paranys.
  3. teranyina, xarxa
    «illa difficile cernuntur, atque ut in plagis liniae offensae praecipitant in sinum» (Plini, Naturalis Historia, XI,24,28)
    Envoltar-los era difícil, per tant es va estendre una xarxa ofensiva.

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu plaga plagae
Vocatiu plaga plagae
Acusatiu plagam plagās
Genitiu plagae plagārum
Datiu plagae plagīs
Ablatiu plagā plagīs


Sinònims

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=plaga&oldid=2329740»