plaga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɫa.ɣə/, occidental /ˈpɫa.ɣa/
• Rimes: -aɡa
• Etimologia: Del llatí plāga, segle XIII.

Nom

plaga f. ‎(plural plagues)

1. Malaltia molt estesa.

   Entre l'any 1649 i el 1653, una plaga de pesta va arrasar totes les terres catalanes i altres d'estrangeres

2. Desgràcia causada per la proliferació d'organismes.

   La punició, amb la plaga de mosques i malalties, és un càstig diví per humiliar els superbs

3. (figurat) Persona enginyosa i insistentment molesta.

   Ets un plaga, Marsal.

Sinònims

• [1] epidèmia, malura
• [2] flagell, calamitat
• [3] murri, poca-vergonya

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Plage ^(de)
• Anglès: plague ^(en)
• Armeni: ժանտախտ ^(hy) ‎(jantakht)
• Belarús: мор ^(be) m. ‎(mor)
• Búlgar: мор ^(bg) m. ‎(mor)
• Castellà: plaga ^(es)
• Esperanto: pesto ^(eo)
• Estonià: rändtaud ^(et)
• Feroès: pest ^(fo) f.
• Finès: kulkutauti ^(fi)
• Francès: plaie ^(fr)
• Gallec: praga ^(gl) f.
• Gal·lès: plag ^(cy) m.
• Georgià: ჭირი ^(ka) ‎(txiri)
• Grec: πανδημία ^(el) f. ‎(pandimia)
• Grec antic: λοιμός ^(grc) m. ‎(loimós)

• Hebreu: מַגֵּפָה‎ ^(he) f.
• Hongarès: járvány ^(hu)
• Irlandès: plá ^(ga) f.
• Islandès: plága ^(is) f.
• Italià: piaga ^(it)
• Japonès: 疫病 ^(ja)
• Llatí: pestis ^(la) f.
• Neerlandès: pest ^(nl)
• Noruec: pest ^(no)
• Occità: pèsta ^(oc) f.
• Portuguès: praga ^(pt)
• Romanès: ciumă ^(ro) f.
• Rus: мор ^(ru) m. ‎(mor)
• Tagal: salot ^(tl)
• Ucraïnès: мір ^(uk) m. ‎(mir)
• Xinès: 瘟疫 ^(zh) ‎(wēnyì)

Falsos amics

• Anglès: plague ‎(«pesta»)

Verb

plaga

1. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb plaure
2. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb plaure
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb plaure

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·ga (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈplaː.ɡa/
• Etimologia: [1,2,3] De la mateixa arrel que plango ‎(«copejar»), procedent del protoindoeuropeu *pleh₂g-. [4,5,6] Del protoindoeuropeu *plak («pla»).

Nom

plāga f. ‎(genitiu plāgae)

1. ferida, llaga

   plagae et vulnera—(traducció:«cops i ferides»)

2. cop feridor

   plagam mortiferam infligere—(traducció:«infligir un cop motal»)

3. plaga , epidèmia (llatí tardà)

   plaga leprae—(traducció:«una epidèmia de lepra»)

4. regió

   caeli scrutantur plagas—(traducció:«observant les regions del cel»)

5. parany

   Canes compellunt in plagas lupum—(traducció:«Els gossos empenyen els llops vers els paranys.»)

6. teranyina, xarxa

   illa difficile cernuntur, atque ut in plagis liniae offensae praecipitant in sinum—(traducció:«Envoltar-los era difícil, per tant es va estendre una xarxa ofensiva.»)

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	plāga	plāgae
Vocatiu	plāga	plāgae
Acusatiu	plāgam	plāgās
Genitiu	plāgae	plāgārum
Datiu	plāgae	plāgīs
Ablatiu	plāgā	plāgīs

Sinònims

• [1,2,3] ictus, verbera, vulnus
• [4] regio, terra, tractus
• [5,6] retia, casses