persignar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /pər.siŋˈna/
Occidental:  nord-occidental /per.siŋˈna/
valencià /peɾ.siɡˈnaɾ/, /peɾ.siɡˈna/

Verb[modifica]

persignar trans., pron. ‎(pronominal persignar-se)

  1. senyar
  2. (pronominal) Senyar tres vegades amb el dit polze, primer el front, després la boca i finalment el pit.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: persigno, persigna, persignem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: per·sig·nar (3)

Vegeu també[modifica]