persignara

Potser volíeu: persignarà

Català

Verb

persignara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb persignar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb persignar

Variants

• [1] persignés, persignàs
• [2] persignés, persignàs

Miscel·lània

• Síl·labes: per·sig·na·ra (4)
• Anagrames: aspergiran, espargiran, panarregis