persignàreu

Potser volíeu: persignareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pər.siŋˈna.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /per.siŋˈna.ɾew/, valencià /peɾ.siɡˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

persignàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de persignar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb persignar

Variants

• [2] persignéssiu, persignésseu, persignàssiu, persignàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: per·sig·nà·reu (4)
• Anagrama: perseguiran